
El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, es va despenjar ahir en demanar una "revisió" del model lingüístic i reclamar un pacte polític després de suprimir 1.200 places de professors interins i línies en valencià. Font de Mora va al·legar que l'educació en valencià i castellà a tot el país és "insostenible" i va posar com a exemple futur les actuals polítiques de Galícia i Euskadi, que ho integren tot "en un sol procediment". El PPCV aplaudeix la proposta de "tallar l'aixeta als radicals catalanistes". Un altre cop un atac a la ¨vieja usanza" que recorda mes els temps de "Tio Paco", contra la nostra cultura i la nostra llengua. Llengua que, segons ells, es de radicals i de separatistes insurgents, be, jo no pensava que el meu avi i la meua avia eren tan radicals. Aquesta política es la que fa que quan els espanyols van a Europa es sorprenguin de que qualsevol persona d'un altre país saiga parlar angles, francès, alemany i a part el dialecte que es parli on ell viu, però no, els espanyols continuen aferrant-se "en el reino de castilla nunca se pone el sol". Continuem aixi, fins que ens tirin fora de Europa i tornem als anys negres de la nostra historia, llavors ens donarem compter de lo que realment som com a país. Després en el carrer se sent com mares parlen entre ells i diuen: ¨Yo prefiero que mi hijo hable ingles que valenciano¨. Primer es preocupant la educació que rebrà ixe xiquet quan la seua pròpia mare li retallar el ventall de instruments que pot tindre un fill per enfrontar-se a la vida quotidiana.Segon, el xiquet ixe ha de aprendre tots els idiomes possibles per a preparar-se als nous mons que venen. Ho encara es pensa que Espanya depenc d'ella mateixa i no de Europa? I tercer, arrancar-li a un fill la essència del seu poble, d'on ve, qui eren els seus origens,quina es la seua cultura, la seua gent,etc.No podem entendre com el govern de la generalitat pot permetre que es perga tot açò. Finalitzarem reflexionant amb aquestes preguntes: Qui es el radical?El qui vol compartir o el qui prohibeix per obligar-nos a fer lo que ells volen?